Coccions a baixa temperatura, esferificacions, liofilitzacions, aires, cuina al buit, campanes de fum, nitrogen líquid, impressores 3D… Són noms que al públic normal i corrent ens comencen a ser familiars després de molts anys d’investigació en cuines i laboratoris de recerca.

La cuina i la pastisseria estan fent un pas de gegant, un pas transversal, ja que actualment no només les podem qualificar d’art sinó que toquen molts àmbits: social, científic, econòmic o tecnològic.

Arribar a l’equilibri actual no ha estat fàcil, la ciència i la cuina eren dos mons paral·lels que no tothom acceptava que s’ajuntessin. Però han passat els anys i actualment la Universitat de Barcelona té un Campus d’Alimentació amb un curs d’extensió universitària sobre Cuina i Ciència, un pas més cap a l’academització de la gastronomia.

Aquesta és una senyal inequívoca que les coses han canviat i que s’han fet molt bé.

La persona que ha fet de pont entre aquests dos mons és Pere Castells. Va aterrar l’any 2003 a El Bulli i els cuiners no entenien què hi feia allà, però ell els hi va saber explicar els processos químics d’una manera molt entenedora. Una mica més tard Ferran Adrià surt a la portada del The New York Times i seguidament els criden de Harvard perquè els ajudin. Van creure en ells i això va ser un pas molt important perquè el món gastronòmic posés la lupa a Catalunya.

Pere Castells ha estat membre de l’equip científic d’elBulliTaller, coordinador de recerca de la Fundació Alícia, i actualment coordinador de la unitat UB-Bullipèdia i impulsor del grau de Ciències Culinàries i Gastronòmiques de la UB-UPC- CETT-Fundació Alícia.

Fa relativament poc que ha publicat el seu llibre “La cuina del futur” i tindrem el plaer d’escoltar-lo al Festival Vadefoodies en una xerrada participativa on hi podreu interactuar amb les receptes que ell ens proposa fer prèviament a casa. Teniu més informació al web del festival!